Per què les coses que normalment van bé et fallen en el pitjor moment?
| 28 març 2012No sé si us heu parat mai a pensar per què les coses que normalment funcionen bé quan les necessites de veritat no funcionen, o potser es un tòpic.
En tot cas és força evident que passa, perquè segur que almenys a tothom li ha succeït alguna vegada, si més no en el meu cas. Per exemple, molts cops, quan estàs fent un treball a l’ordinador o qualsevol cosa semblant, de cop i volta perds la connexió d’internet, o se te’n va la llum, aquest cas és molt típic. D’altres coses que acostumen a passar són situacions semblants, però que en comptes de fallar-te la connexió d’internet o que se te’n vagi el corrent elèctric, s’espatlla la impressora i no pots imprimir la feina que havies fet. I com a últim exemple podem posar-ne un altre de molt corrent: un dia que tu saps que a la televisió fan una pel·lícula que a tu t’agrada molt o que t’agradaria veure, però just aquell dia se’t fa ben impossible veure la tele, o perquè ha començat a ploure i llampegar i no t’arriba el senyal o perquè aquell dia el del canal on mires la pel·lícula decideixen que la seva emissió no funcionarà i per tant que no podràs veure la pel·lícula.
Podria seguir posant molts més exemples, però em sembla que amb aquests ja he parlat d’una situació que a mi em passa sovint, i se’m fa força estrany que sempre em passi quan més m’interessa o més necessito una cosa.
Nil
Nil, certament hi ha situacions en què ho enviaries tot a passeig, perquè s’espatllen les coses quan més les necessites. Suposo que aquests casos són els que recordem, pel seu “dramatisme”. Els casos no dramàtics (quan tot funciona) simplement no els recordem, perquè formen part de la normalitat.
Alguna observació pel que fa a l’escrit:
– “No sé si us heu parat mai a pensar per què les coses que normalment funcionen bé quan les necessites de veritat no funcionen” pot ser entès com a “No sé si us heu parat mai a pensar per què les coses que normalment funcionen bé quan les necessites / de veritat no funcionen”, o com a “No sé si us heu parat mai a pensar per què les coses que normalment funcionen bé / quan les necessites de veritat no funcionen”. El context m’indica que l’opció correcta és la segona, però amb una coma ho hauríem arreglat.
– “En tot cas és força evident que passa, perquè segur que almenys a tothom li ha succeït alguna vegada, si més no en el meu cas”. L“almenys a tothom” és estrany. En realitat vols dir “almenys alguna vegada”. D’altra banda, el matís final “si més no en el meu cas” no lliga gaire amb la universalitat del “a tothom li ha succeït”, no et sembla?
M’ha agradat l’esforç de fer de l’anècdota -maleïda màquina!- un tema d’escriptura.
Segueix!
Josep Maria